La construcció de la catedral de Santander, assumida pel clergat secular, és un conjunt històric i monumental que es va erigir entre finals del segle XII i el segle XIV sobre un antic monestir.
L’església es va aixecar sobre un turó d’aigua, l’antic assentament romà de Puerto de la Victoria, i al principi era una abadia. Té dues plantes superposades i un claustre amb diverses dependències. La planta inferior i més antiga, coneguda com la “Iglesia del Cristo” o “la Cripta”, està constituïda per tres naus i quatre trams. Les seves dimensions són 31 metres de llarg per 18 metres d’ample. És una estructura d’arcs que suporta el pes del pis superior; per això no sorprèn la robustesa i el gruix que té. Aquesta planta està decorada amb motius vegetals. La part superior, denominada “Iglesia Alta”, és un conjunt monumental que data del segle XIII, del mateix estil del sobri gòtic que s’aprecia a la “Iglesia del Cristo”.
A la catedral de Santander es conserva gran part de la decoració original, tant els arcs, com les columnes i els entaulaments, així com la de les portes. A la porta d’accés hi ha una de les representacions més antigues dels emblemes de Castella i Lleó, ja que la província de Santander va formar part de Castella la Vella fins al 1983. Les finestres del temple estan engalanades amb uns preciosos vitralls que projecten llum tornassolada.
Cal destacar el claustre, amb una zona enjardinada i una font. Cuidada al detall, és ideal per respirar tranquil·litat i indueix el visitant a reflexionar.
Si vols visitar el centre de Santander i necessites aparcament, trobaràs el nostre parking Saba a l’estació de Santander, a la plaça Estaciones, s/n, a pocs metres de la catedral.
